La història es repeteix

Ho han tornat a fer. Una altra vegada l’equip ha aconseguit un triomf en els últims minuts de partit. Una importantíssima victòria davant un rival directe en la lluita pel play-off que deixa els nostres més a prop de la segona plaça que de la cinquena. Un gol de Fito Miranda ha estat suficient per doblegar un Lleida que torna a caure al Nou Municipal a la recta final.

El duel va començar amb els dos equips buscant la seva situació al camp i molt més pendents de no concedir ocasions al rival. Tot i això, els nostres van trigar poc a fer-se dominadors de la pilota, tot i que els visitants no deixaven que la circulació de l’equip fos fluïda i interrompien constantment el joc a força de faltes.

Va ser en el minut 27 quan Fito Miranda es va encarregar de posar a prova a Diego Rivas. Jugada clàssica de l’extrem que va finalitzar amb un xut llunyà que el porter del Lleida es va encarregar de tallar sense massa problemes.

Va replicar immediatament el Lleida, mitjançant Jorge Félix que també va provar a obrir el marcador des de lluny, però Craviotto ho va evitar sense passar moltes dificultats.

Tot i que la possessió i el domini del partit van ser del Cornellà, l’ocasió més clara va ser per al Lledia, amb un xut de Juanto Ortuño que va acabar amb el cuir impactant en la part exterior de la xarxa. (29 ‘)

L’equip va seguir insistint, amb bones triangulacions en zona ofensiva però l’ordenada defensa del Lleida, que acumulava a pràcticament tot l’equip enrere quan els nostres pressionaven, van evitar que es veiessin ocasions.

Amb el 0 a 0 es va arribar al descans i, a la represa, la tònica va ser pràcticament la mateixa: molt pilota dividida i molta intensitat. Fito Miranda va tenir la primera opció del segon acte, en el 46 ‘, amb un xut des de la frontal que va sortir fora per poc.

L’equip va saber defensar-se bé davant un Lleida que li va intentar donar més ritme al seu joc però sense crear perill. A poc a poc els nostres van ser dominant una altra vegada la possessió de la pilota i van arribar amb més perill a la porteria contrària. Joan Oriol va intentar sorprendre a Diego Rivas des del pic de l’àrea esquerra amb un potent xut però, finalment, el cuir va sortir fora per molt poc. (62 ‘)

Tots dos entrenadors van aprofitar per moure l’equip i realitzar les respectives substitucions. Jordi Roger va donar a la tecla adequada perquè l’entrada de l’extrem, Sergio Cortés, va ser decisiva per al resultat final.

Quan tot semblava indicar que el partit finalitzaria en taules, una pilota llarga despenjat per Leon de Kogel, ho va aprofitar Sergio Cortés per assistir a Fito Miranda -que va emular a Óscar Muñoz- i va marcar el gol en l’última jugada del partit per deslligar la bogeria en una grada del Nou Municipal que va presentar la millor entrada de la temporada.

Tres punts d’or que permetran als nostres passar una setmana més, i ja seran 14 consecutives, en llocs de play-off i que, a més, dóna l’opció als nostres d’encarar el partit de diumenge a les 16:30 hores contra l’Elx CF, amb opcions matemàtiques d’ascendir algun lloc en la taula.

FITXA TÈCNICA

Estadi: Nou Municipal de Cornellà

Resultat: UE Cornellà 1 – Lleida Esportiu 0

Gols: (1-0) Fito Miranda min. 92

Àrbitre: Alejandro Muniz Ruiz. Amonestacions per Pere i per a Leon pel Cornellà i per Trilles i Jorge Félix pel Lleida.

CORNELLÀ: Craviotto, Pere, Joan Oriol, Édgar, Maureta, Fall, Mujica (Cortés 82 ‘), Pep Caballé (Valentín 90’), Leon, Xemi (Marc Caballé 82 ‘) i Fito Miranda.

LLEIDA ESPORTIU: Diego Rivas, Valent, Eneko, Albístegui, Andriu, Marc Trilles, Javi López (Moustapha 70 ‘), Manu Molina, Juanto Ortuño, Jorge Félix (Musa 84’) i Nierga (Leto 89 ‘).

ZONA MIXTA

JORDI ROGER: “Dona gust jugar tenint al Municipal així perquè estem fent coses molt grans perquè la gent vingui i gaudi de l’equip. Entre tots és molt més fàcil i avui ho hem tornat a demostrar. Crec que, per a l’espectador, no ha estat un bon partit i havia de ser una cosa puntual com una jugada d’estratègia o d’una jugada individual d’algú i al final ha estat … el millor final possible. Això és com quan vas a la fleca i agafes l’últim croissant que queda. “